Reconstruint contextos històrics. Les ciutats alemanyes i el cas de Lübeck

Resum

La més o menys plausible reconquesta de la imatge històrica construïda segle rere segle i violentament eliminada per la guerra i les intervencions de caire infrastructural de les següents dècades, planteja preguntes cabdals i ineludibles en l’actual debat sobre contextos històrics i en la relació entre allò vell i allò nou, més enllà d’una noció d’autenticitat que encara és massa indeterminada. És precisament en aquest marc on trobem l’explicació per les intervencions de reconstrucció en Alemanya, considerades ací com respostes madures i conscients a una nova fase reconstructora de centres històrics. Dins de la història de la reconstrucció, són, per tant, paradigmàtiques per les preguntes que suggereixen, però també per les solucions concretes que ofereixen en la seua relació dialèctica entre còpia i reinterpretació. Per aquesta raó, no poden ser tractades com a simples casos de reconstrucció estilística, sinó que han de ser avaluades com a projectes genuïns d’arquitectura contemporània. El reviscolat de l’estructura mínima del parcellarium, que sovint a requerit la demolició de grans complexos edificats entre les dècades dels seixanta i dels vuitanta del segle XX, es converteix en el comú denominador d’aquestes experiències recents. El model mixt adoptat en aquests casos està basat en la coexistència de Leitbauten i de Neubauten, és a dir, edificis pilots reconstruïts d’acord amb els originals i en nous edificis inspirats pels originals.