Ludwig Wittgenstein. Itinerari arquitectònic d’un filòsof analític

Autors/ores

  • Juan Francisco García Nofuentes Universitat de Granada https://orcid.org/0000-0002-0952-1537
  • Jorge Gabriel Molinero Sánchez Universidad de Granada
  • Roser Martínez Ramos e Iruela Universidad de Granada

DOI:

https://doi.org/10.4995/anuari.2021.16306

Paraules clau:

Wittgenstein, estil, lògica, espai arquitectònic, Tractatus

Resum

La condició arquitectònica i les seues connotacions en altres àmbits de la cultura, com el de la filosofia analítica, suposa repte divisible a través de la figura de l’intel·lectual de la Viena del segle XIX, Ludwig Wittgenstein. La seua dedicació obsessiva, tarannà manifest en qualsevol labor que ocupara el seu temps, derivaria, entre altres activitats, en una clara incursió en la professió d’arquitecte. La seua empremta queda exposada en un breu itinerari de la seua obra la qual queda perpetuada a través de la icònica casa Stonborough, construïda per a la seua germana a Viena. En ella culminarà una obra en la qual es testimonia el domini de la proporció espacial interior, la racionalitat i control sobre el detall arquitectònic portat a les seues últimes conseqüències. A partir de l’anàlisi de la seua obra mestra el Tractatus Logico-Philosophicus (1921), que al costat de Ser i Temps de Martin Heidegger (1927) constitueixen els dos referents del pensament occidental del passat segle, s’indaga sobre l’exercici que desenvolupa el filòsof, en el context de l’arquitectura, sobre la representació exacta del món mitjançant l’aplicació d’un mètode de lògica deductiva, amb proposicions degudament ordenades amb les quals estructurar el que per a ell constitueix l’esdeveniment essencial del, en aquest cas, “fet” arquitectònic.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Juan Francisco García Nofuentes, Universitat de Granada

Dr. Arquitecto por la Universidad de Granada. Profesor Asociado de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura, adscrito al departamento de Expresión Gráfica Arquitectónica y en la Ingeniería

Referències

Aguilar Reyes, Pablo Emilio. “Domus Logico-Philosolphicus: La casa de Wittgenstein.” Bitácora Arquitectura, no. 32 (2016): 14-25. https://doi.org/10.22201/fa.14058901p.2016.32.56187

Bayón Álvarez, Mariano. “La casa de Ludwig Wittgenstein.” Revista de arquitectura del COAM, no. 281 (1989): 24-27.

Bernhard, Thomas. Corrección. Traduït per Miguel Sáenz. Madrid: Alianza Editorial, 2014. Publicación original 1975.

Clemente Quintana, Enrique. “El proyecto de la casa de Ludwig Wittgenstein en Skjolden, Noruega.” Tesi Doctoral, Universitat Politècnica de València, 2015.

Heidegger, Martin. Ser y Tiempo. Traduït per Jorge Eduardo Rivera. Madrid: Trotta, 2012.

Heredero, Ernesto. “La cabaña de Wittgenstein. La morada de quien nunca encontraba nada lo suficientemente sencillo”. Global Square, no. 1 (2017). https://www.globalsquaremagazine.com/2017/12/10/la-cabana-de-wittgenstein-la-morada-de-quien-nunca-encontraba-nada-lo-suficientemente-sencillo/

Leitner, Bernhard. The Architecture of Ludwig Wittgenstein. A documentation. New York: New York University Press, 1976.

López Arquillo, Juan Diego. “Proyectar la verdad. La casa Wittgenstein.” Tesi Doctoral. Universidad Politécnica de Madrid, 2012.

Macarthur, David. “Working on Oneself in Philosophy and Architecture: A Perfectionist Reading of the Wittgenstein House.” Architectural Theory Review 19, no. 2 (2014). https://doi.org/10.1080/13264826.2014.951869

Mijares Bracho, Carlos. Tránsitos y demoras. Esbozos sobre el quehacer arquitectónico. Chihuahua: Instituto Superior de Arquitectura y Diseño, 2002.

Monk, Ray. Ludwig Wittgenstein. El deber de un genio. Barcelona: Anagrama S.A., 1994.

Morales, José Ricardo. Arquitectónica. Chile: Universidad del Biobio. Facultad de Arquitectura y Construcción, 1984.

Paden, Roger. Mysticism and architecture: Wittgenstein and the meanings of the Palais Stonborough. Plymouth: Lexington Books. (2007).

Rhees, Rush. Recuerdos de Wittgenstein. Traduït per Rafael Vargas. México: Ediciones Fondo de Cultura Económica, 1989.

Tanizaki, Junichiro. El elogio de la sombra. Traduït per Julia Escobar. Madrid: Siruela, 2008.

Wijdeveld, Paul. Ludwig Wittgenstein: architect. Thames Hudson Londres (1999).

Wittgenstein, Ludwig. Zettel. Traduït per Octavio Castro y Carlos Ulises Moulines. Londres: Basil Blackwell, 1967.

Wittgenstein, Ludwig. Tractatus Logico-Philosophicus. Traduït per Jacobo Muñoz Veiga e Isidoro Reguera Pérez. Madrid: Gredos, 2009.

Descàrregues

Publicades

30-11-2021

Número

Secció

Articles de recerca