Ciutats (més) menudes abandonades euromediterrànies. Una perspectiva de paisatge/urbanisme ecològic per a la regeneració sostenible a l’interior de Basilicata

Resum

Dins d’un escenari mediterrani d’asimetries poblacionals, aquest article parla d’una investigació en curs que té com a objectiu posar en relleu els problemes, identificar un mètode de treball i eines capaces de donar suport a les estratègies de disseny regeneratiu sostenible per a les ciutats (més) menudes abandonades i els seus paisatges, especialment en contextos d’interior. Amb aquests objectius, la investigació tria la regió de Basilicata, en el sud d’Itàlia, com a emblemàtica per la seua marginalitat estructural –morfològica, infraestructural, social i econòmica–, el seu patrimoni biocultural divers i difús i el seu procés de despoblació aparentment irreversible. L’envelliment, les baixes taxes de natalitat i l’alt nivell d’emigració han produït l’abandonament dels pobles menuts, de les zones rurals i, per contra, un augment dels espais naturals, canviant l’estructura d’assentament mil·lenari i impactant en la resiliència socioecològica. Des del punt de vista de l’aplicació, la investigació pretén construir un atles dinàmic per a la regeneració de ciutats (més) menudes abandonades; l’atles es concep com una eina de lectura i disseny capaç de donar suport a un procés polifònic i obert de regeneració sostenible.