ANUARI d’Arquitectura i Societat http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI <p style="text-align: justify;"><strong>ANUARI d’Arquitectura i Societat</strong> és una revista de recerca d’àmbit internacional, on tenen cabuda els estudis i reflexions sobre cóm interaccionen la producció arquitectònica i la societat per la qual es du a terme. Fundada en 2021, és una iniciativa de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València, de l’Agrupació Borrianenca de Cultura i de la Càtedra Living Architecture, de la qual Living Ceramics és l’empresa finançadora.</p> <p style="text-align: justify;"><strong>ANUARI d’Arquitectura i Societat</strong> versa sobre la influència dels valors, interessos i mitjans d’una determinada societat i el seu temps en l’arquitectura que atén les seues necessitats, així com sobre la influència que aquesta arquitectura pot tenir, al seu torn, en aquests trets definitoris d’una societat en un moment històric donat.</p> <p class="Standard"> </p> ca-ES <p><span style="font-size: 0.875rem;"><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/deed.es_ES" target="_blank" rel="noopener"><img src="https://polipapers.upv.es/public/site/images/ojsadmin/CC_by_nc_sa.png" alt="" /></a></span></p> <p>Esta revista se publica bajo una licencia <a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/" target="_blank" rel="noopener">Creative Commons Atribución-NonCommercial-ShareAlike 4.0 Internacional</a></p> ivcabfau@mes.upv.es (Ivan Cabrera i Fausto) ojsadmin@upvnet.upv.es (Administrador Polipapers) Tue, 30 Nov 2021 14:17:03 +0100 OJS 3.3.0.8 http://blogs.law.harvard.edu/tech/rss 60 Prefaci. Un nou ANUARI http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16774 Té el lector a les seues mans el número 1 de la nova revista de recerca “ANUARI d’Arquitectura i Societat”, editada conjuntament per l’Editorial de la Universitat Politècnica de València i l’Agrupació Borrianenca de Cultura. El seu nom anuncia a la comunitat científica la publicació d’un únic número cada any. Però, fonamentalment, és un homenatge a una altra publicació, que ara conclou el seu periple, i de la que aquest nou ANUARI es declara orgullosa hereva. Ivan Cabrera i Fausto Drets d'autor (c) 2021 Ivan Cabrera i Fausto http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16774 Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Editorial. Contextos Històrics http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16773 L’adequada preservació de tot allò relacionat amb la nostra història s’inicia de manera decidida al segle XVIII, quan moviments com ara la Il·lustració i figures com la de l’alemany Johann Joachim Winckelmann n’assenten el concepte i estructuren els continguts. Des de llavors, els coneixements sobre el nostre passat han anat augmentant de manera continuada, alhora que ho feia la consciència per preservar-los i per tindre cura de tot allò físic que n’ha estat testimoni i n’és prova. A l’actualitat, aquesta adequada preservació té una importància cabdal. Ivan Cabrera i Fausto, Ernesto Fenollosa Forner, Jordi Franquesa Sánchez, Maria Piqueras Blasco Drets d'autor (c) 2021 Ivan Cabrera i Fausto, Ernesto Fenollosa Forner, Jordi Franquesa Sánchez, Maria Piqueras Blasco http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16773 Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Un arquitecte espanyol a Àsia. La influència de la vida a Manila (Filipines) en l'obra d'Abelardo Lafuente http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16262 <p>Aquest article analitza com influeix en la vida i carrera professional dels dos Abelardo Lafuente aquí presentats, i per tant en una mateixa família espanyola, el fet de mudar-se en el segle XIX a un continent diferent i aïllar-se de l’ambient predominant a Espanya en aquests moments. També com la forma de vida dins del mateix país, però en una província d’ultramar molt allunyada, pot fins i tot influenciar no sols les decisions personals i professionals, sinó també l’arquitectura que realitzarà allí representant els estils més coneguts en els seus orígens.<br />Aquesta decisió transcendeix dues generacions almenys, i els interessos arquitectònics del pare precursor, arriben a ser el germen formal de la increïble carrera professional del seu fill del mateix nom que serà el primer i únic arquitecte espanyol a la Xina en el segle XX. La seua desconeguda carrera a la Xina es consolida en els seus orígens juvenils a la Manila espanyola i els professionals a la Manila americana a l’empara de l’assoliment del seu pare que arriba com a enginyer forestal a l’arxipèlag i acaba com a arquitecte municipal interí de la ciutat dos anys abans de la pèrdua de la plaça.</p> Alvaro Leonardo Pérez Drets d'autor (c) 2021 Alvaro Leonardo Perez http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16262 Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Reconstruint contextos històrics. Les ciutats alemanyes i el cas de Lübeck http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16108 La més o menys plausible reconquesta de la imatge històrica construïda segle rere segle i violentament eliminada per la guerra i les intervencions de caire infrastructural de les següents dècades, planteja preguntes cabdals i ineludibles en l’actual debat sobre contextos històrics i en la relació entre allò vell i allò nou, més enllà d’una noció d’autenticitat que encara és massa indeterminada. És precisament en aquest marc on trobem l’explicació per les intervencions de reconstrucció en Alemanya, considerades ací com respostes madures i conscients a una nova fase reconstructora de centres històrics. Dins de la història de la reconstrucció, són, per tant, paradigmàtiques per les preguntes que suggereixen, però també per les solucions concretes que ofereixen en la seua relació dialèctica entre còpia i reinterpretació. Per aquesta raó, no poden ser tractades com a simples casos de reconstrucció estilística, sinó que han de ser avaluades com a projectes genuïns d’arquitectura contemporània. El reviscolat de l’estructura mínima del <em>parcellarium</em>, que sovint a requerit la demolició de grans complexos edificats entre les dècades dels seixanta i dels vuitanta del segle XX, es converteix en el comú denominador d’aquestes experiències recents. El model mixt adoptat en aquests casos està basat en la coexistència de <em>Leitbauten</em> i de <em>Neubauten</em>, és a dir, edificis pilots reconstruïts d’acord amb els originals i en nous edificis inspirats pels originals. Michele Caja Drets d'autor (c) 2021 Michele Caja http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16108 Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Arquitectura i societat a través de l’expansió de Barcelona http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16127 El present article reflexiona entorn de les complexes relacions que s'estableixen de manera habitual entre arquitectura i societat. Per a això s'exemplifiquen quatre situacions que transcorren a la ciutat de Barcelona en el període de temps que va des de principis del segle XIX fins als anys 60 del segle XX. El document pretén tenir una visió holística i proporcionar una perspectiva general de la problemàtica de les relacions de la societat amb l'arquitectura. El període citat es mostra idoni per encadenar cronològicament quatre situacions que s'interrelacionen entre si. Els esdeveniments es desenvolupen durant l'expansió de Barcelona i afecten una mateixa societat. El document es mostra com una revisió històrica que fixa el seu interès en les relacions socials amb l'arquitectura com a punt interès. Pedro Casariego, Jordi Boixader, Vicenç Sarrablo, Josep María Pons Drets d'autor (c) 2021 Pedro Casariego, Jordi Boixader, Vicenç Sarrablo, Josep María Pons http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16127 Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Arquitectura i llar. De la postguerra a l'actualitat http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16158 <p>El treball s’estructura des de l’experiència individual i cada part correspon a una etapa en la vida dels dos protagonistes, Francisco i Maria. El centre seran ells i el seu habitatge, com ha anat evolucionant aquest alhora que les circumstàncies canviaven i amb quins mecanismes l’han anat adaptant a les seves necessitats. Paral·lelament, el seu relat subjectiu es contextualitza i complementa amb informació i dades objectives extretes de la investigació pertinent que, en conjunt, reconstrueixen una part de la història de Barcelona i la seva àrea metropolitana.</p> Clara Bujella Bueno Drets d'autor (c) 2021 Clara Bujella Bueno http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16158 Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 La barraca valenciana. Història i recuperació d’una arquitectura resilient http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16239 La barraca valenciana constitueix un dels exemples vius d’arquitectura vernacla mediterrània. Al llarg de la història ha format part de la realitat social de l’entorn de la Comunitat Valenciana com a reflex dels seus habitants, dels seus oficis i de la seua forma d’entendre i explotar el territori. Si bé aquesta arquitectura va arribar a la seua màxima extensió al segle XIX, la barraca va començar a substituir-se al llarg del segle XX degut a nombrosos canvis socials i econòmics. En l’actualitat es conserven només un grapat d’exemples, una desaparició que s’explica principalment degut a la pèrdua d’ús. Tot i això, la capacitat resilient de l’arquitectura vernacla bé podria esdevenir una eina fonamental en la seua recuperació, aportant nous usos a la barraca que puguen assegurar la supervivència d’aquest patrimoni arquitectònic que conserva gran part del saber popular constructiu del poble valencià i que representa un exemple per al futur d’una arquitectura sostenible que és fruit del seu entorn i dels recursos existents. Marcel·lí Rosaleny Gamón Drets d'autor (c) 2021 Marcel·lí Rosaleny Gamón http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16239 Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Avaluació in situ de l’impacte del sistema de calefacció, ventilació i aire condicionat en les façanes d’un edifici religiós declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16331 El manteniment dels ambients interiors òptims dels edificis històrics per a la integritat estructural i la preservació de les col·leccions, són objectius inherentment complexos i multifacètics. A més, els ambients interiors no sols afecten les col·leccions i a l’edifici, sinó que també cal tindre en compte la satisfacció dels ocupants. Aquesta investigació avalua l’impacte dels problemes tèrmics i d’humitat causats per una unitat de condensació de HVAC en una paret de 265 anys d’antiguitat en un lloc del Patrimoni Mundial de la UNESCO en el clima càlid i humit de Sant Antoni, Texas (els EUA). Es va dur a terme una investigació de camp sobre la Indoor Environmental Quality (IEQ) centrada especialment en l’impacte de la HVAC en un mur pròxim. El cas d’estudi és un assentament històric únic que inclou una església de pedra calcària que reflecteix una tipologia similar a la de múltiples edificis religiosos distribuïts pel sud-oest dels Estats Units. Els resultats d’aquest article subratllen, entre altres qüestions, l’impacte negatiu d’una mala integració dels sistemes actius en les estructures històriques, i destaquen la necessitat de continuar investigant en aquest tema. Kelsey Williamson, Antonio Martinez-Molina, William Dupont Drets d'autor (c) 2021 Kelsey Williamson, Antonio Martinez-Molina, Wiliam Dupont http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16331 Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 L’arquitecte Vicent Gascó i l’obra pública a San Felipe/Xàtiva (1780 – 1800) http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16383 Durant les darreres dècades del segle XVIII, l’arquitecte i acadèmic valencià Vicent Gascó Masot (1734 – 1802) projectà distintes obres per a la ciutat de Xàtiva (València), rebatejada a l’època com Colonia Nueva de San Felipe. Les seues actuacions donen bon conter de les necessitats relatives a l’urbanisme i l’obra pública d’un nucli urbà populós en les acaballes de l’Antic Règim, i del control exercit sobre dits aspectes des de les instàncies acadèmiques i governatives. D’igual forma, aquestes obres poden ser interpretades com a peces significatives en la producció arquitectònica de Gascó, representatives de la seua manera de fer en la doble faceta d’arquitecte acadèmic (ponts del riu de Montesa i barranc dels Carnissers, portes del Lleó i els Banys) i expert en hidràulica (sifó de la sèquia Santa). En les següents pàgines tractem d’acostar-nos al coneixement de dites obres des d’aquests dos prismes. Vicente Gabriel Pascual Montell Drets d'autor (c) 2021 Vicente Gabriel Pascual Montell http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16383 Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 L’experiència del Sagrat a través dels llocs rituals en l’arquitectura http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16055 Les estructures socials i espacials, així com els llenguatges reconeguts i creats pels mestres del passat ja no són adequats en la nostra època actual. La pertinença a aquestes estructures hui ja no s’associa a la comunitat sinó a la xarxa. Salvatore Rugino Drets d'autor (c) 2021 Salvatore Rugino http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16055 Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Anàlisi de la memòria i la cultura a partir de la façana arquitectònica: el Facadism en el barri de Beyoğlu http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16282 Istanbul posseeix una textura històrica rica en arquitectura, cultura i memòria, que es veu en molt poques metròpolis. Aquesta ciutat, que ha patit molts canvis per motius socials, polítics i culturals, ha començat a perdre dia a dia els seus molts i importants valors. La raó més gran és que la ciutat és culturalment vibrant, per la qual cosa es desitja transformar-la en una font d’ingressos polítics. No obstant això, cal determinar i aplicar solucions que reforcen la situació actual d’Istanbul en el seu conjunt i garantisquen la seua continuïtat sobre bases sòlides. En aquest estudi es considera com a zona pilot el districte de Beyoğlu, una de les rares regions en les quals aquesta riquesa ha sobreviscut fins als nostres dies. El primer objectiu d’aquest estudi és determinar les raons i propòsits de les reconstruccions innecessàries dels edificis històrics situats en Beyoğlu, allunyats del seu aspecte original, l’anomenat “Facadism.” El segon objectiu d’aquest estudi és identificar els canvis realitzats en les façanes en termes de cultura i memòria i proposar suggeriments mitjançant l’ús de la fotografia, la revisió de la literatura i l’anàlisi amb mètodes de collage. En l’estudi, tres dels quatre edificis seleccionats estan situats al carrer İstiklal, i l’altre al carrer Sıraselviler, dos llocs en els quals s’aprecia més clarament la ràpida transformació estructural/arquitectònica de la identitat en els últims 15-20 anys. Com a resultat d’aquest estudi, s’ha determinat que les funcions dels edificis històrics s’estan degenerant. Les seues façanes només es conserven com a màscares, i la memòria arquitectònica es degrada d’aquesta manera. Aliye Rahsan Karabetca, Sedef Sav Drets d'autor (c) 2021 Aliye Rahsan Karabetca, Sedef Sav, Sedef Sav http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16282 Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 El destí del patrimoni del segle XX. Investigació i accions http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16227 L’Arquitectura del segle XX és un Patrimoni en risc, sobretot per l’abandó, la degradació, la infravaloració. No obstant això, l’augment de l’interés i l’expansió del Patrimoni ens porta a qüestionar els valors que adquireix fins i tot l’arquitectura més recent, i per tant, la seua eventual necessitat de protecció. És necessari un procés de comprensió i de selecció, basat en criteris compartits per la comunitat més àmplia. Aquest va ser l’objectiu principal de les investigacions nacionals i internacionals ací presentades sobre la producció arquitectònica del segle XX. L’observació de les construccions individuals i dels conjunts urbans, que estan molt prop de nosaltres en el temps, porta a reflexionar sobre els seus significats i valors destacant el problema essencial de situar-los en la història. Com més el patrimoni és el resultat d’episodis recents, més el percebem com inserit en una dimensió de processament, de simultaneïtat d’esdeveniments i accions -quasi com les notícies- que tendeixen a legitimar qualsevol forma de canvi, en una perspectiva lligada a la seua condició contemporània. La investigació ha deixat aflorar la riquesa d’aquesta herència, en significació i valor, centrant l’atenció des de la simple materialitat dels edificis a les possibles maneres i formes de la seua interpretació més total i madura. Giovanna Franco, Stefano Francesco Musso Drets d'autor (c) 2021 Giovanna Franco, Stefano Francesco Musso http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16227 Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 El paisatge cultural de les vinyes de la UNESCO i l’adaptació al canvi climàtic http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16095 La viticultura ha sigut especialment sensible als canvis climàtics al llarg de la història de la humanitat, construint paisatges culturals d’extraordinària bellesa i molt adaptables als canvis. Però hui dia, a causa de la contribució antropogènica, el canvi climàtic està afectant i afectarà també els paisatges culturals tradicionals de la vinya, en particular als repartits per la conca mediterrània. L’actual acceleració del canvi i la necessitat d’adaptar-se, també està desafiant les posicions, les polítiques i les pràctiques de conservació de la UNESCO i els seus òrgans consultius. En aquest marc teòric i operatiu canviant, s’ha investigat el paisatge cultural de la vinya de la UNESCO per a comprendre l’enfocament actual sobre el terreny de l’adaptació al clima. En particular, resulta interessant el cas d’estudi de Prosecco Hills de Conegliano i Valdobbiadene de la UNESCO que fa referència explícita en el seu Pla de Gestió al canvi climàtic com a amenaça. A través de l’estudi de cas identificat i dels avanços en el discurs sobre el patrimoni cultural climàtic, la contribució pretén obrir una reflexió sobre l’adaptació dels paisatges culturals de les vinyes de la UNESCO al canvi climàtic, identificant algunes directrius que podrien informar el futur procés d’adaptació. Al final, es presentarà una experimentació metodològica en curs d’un projecte de cartografia cultural centrada en les persones per a l’adaptació dins dels Prosecco Hills, subratllant la urgència de realitzar més investigacions sobre el paisatge cultural de les vinyes de la UNESCO. Alessandro Raffa Drets d'autor (c) 2021 Alessandro Raffa http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16095 Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Patrimoni cultural i component natural. De la revaloració a la regeneració http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16155 El valor patrimonial dels centres històrics llatinoamericans és àmpliament reconegut i les polítiques per a la seva conservació han augmentat considerablement a partir últim quart del segle XX. No obstant això, la distinció entre patrimoni cultural i natural superposa comunament el valor de l’urbà arquitectònic sobre els espais naturals. Això ha implicat que la vulnerabilitat ambiental dels centres històrics a Llatinoamèrica, i més específicament a Mèxic, perdi importància davant la conservació del patrimoni construït. Els estudis històrics poden aportar dades rellevants per a la revaloració de la relació ciutat/component natural en la configuració de l’espai urbà prehispànic i colonial dels centres històrics. Prenent com a cas d’estudi el centre històric de Santiago de Querétaro, Mèxic, l’article pretén primer, obrir un debat sobre la necessària integració del natural en el valor patrimonial dels centres històrics a partir de la revisió de documentació d’arxiu, cartografia i instruments de lineació. I, segon, reconsiderar el component natural com un recurs latent per a escenaris sustentables futurs en espais patrimonials. Miguel Ángel Bartorila, Reina Loredo-Cansino Drets d'autor (c) 2021 Reina Loredo-Cansino, Miguel Ángel Bartorila http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16155 Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 L’arquitectura històrica a coll: Els drets aeris i la subdivisió de l’espai http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16152 Els icònics centres dels nostres nuclis urbans estan caient en l’oblit entre les ombres de les noves construccions, la qual cosa posa en dubte el cicle de vida i mort d’aquests edificis emblemàtics. Si una ciutat en procés de modernització desitja densificar les seves ciutats amb poc sòl, ha de mirar cap amunt i considerar l’aire que hi ha sobre els edificis existents com a espai edificable. En reconsiderar la nostàlgia intacta inherent a les nostres nocions tradicionals de conservació, els dissenyadors han de qüestionar l’ús de l’espai aeri per sobre dels edificis històrics emblemàtics. A mesura que la cultura, la societat i el nostre entorn evolucionen contínuament, com podem preservar la història i al mateix temps portar-la al futur? Aquesta pregunta pot respondre’s fent un ús contextualment conscient del valuós espai aeri per sobre dels edificis històrics i s’exemplifica en un prototip de recerca de disseny per a la Grand Manse de 1904 en l’estat de Nebraska, els EUA, que aplica mètodes de recerca arquitectònica al mateix temps que negocia el codi de zonificació local d’acord amb les demandes d’una ciutat en creixement. David Karle Drets d'autor (c) 2021 David Karle http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16152 Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Zones militars: Un remei per a despertar a Ankara de l’amnèsia urbana http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16226 El context històric d’Ankara és relativament complex a causa dels punts de ruptura de la seua història. En primer lloc, Ankara es va convertir en l’aparador de la recentment creada República Turca i es va dissenyar un nou centre urbà aïllat de l’antic per a representar la modernitat de la República. En segon lloc, amb el colp d’estat de 1980 i l’expansió de les zones militars, el nou centre de la ciutat es va expandir de manera imprevista i no planificada. Finalment, després de la temptativa colpista de 2016, es decideix reubicar les grans zones militars del centre de la ciutat en les perifèries. Aquest estudi assenyala la importància d’aquesta recent decisió en el paisatge històric d’Ankara i proposa que podria ser un potencial per a reparar la memòria urbana de la ciutat. A causa d’aquests canvis massius, Ankara ha perdut moltes de les seues referències històriques i la continuïtat de la memòria urbana. En aquest context, aquest article analitza a fons la reconstrucció de les zones militars en el centre de la ciutat, la seua presència històrica i les seues possibles interaccions amb les necessitats de la ciutat. Entendre aquestes zones com a potencials catalitzadors de la reparació del paisatge històric requereix desenvolupar una nova perspectiva, que abaste relacions complexes i veus múltiples. El pensament dialògic i polifònic engloba la multiplicitat, la relacionalitat, el caràcter incomplet i els actius històrics inherents a la ciutat. Zelal Oztoprak, Nur Çağlar Drets d'autor (c) 2021 Zelal Oztoprak, Nur ÇağLAR http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16226 Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Ludwig Wittgenstein. Itinerari arquitectònic d’un filòsof analític http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16306 La condició arquitectònica i les seues connotacions en altres àmbits de la cultura, com el de la filosofia analítica, suposa repte divisible a través de la figura de l’intel·lectual de la Viena del segle XIX, Ludwig Wittgenstein. La seua dedicació obsessiva, tarannà manifest en qualsevol labor que ocupara el seu temps, derivaria, entre altres activitats, en una clara incursió en la professió d’arquitecte. La seua empremta queda exposada en un breu itinerari de la seua obra la qual queda perpetuada a través de la icònica casa Stonborough, construïda per a la seua germana a Viena. En ella culminarà una obra en la qual es testimonia el domini de la proporció espacial interior, la racionalitat i control sobre el detall arquitectònic portat a les seues últimes conseqüències. A partir de l’anàlisi de la seua obra mestra el Tractatus Logico-Philosophicus (1921), que al costat de Ser i Temps de Martin Heidegger (1927) constitueixen els dos referents del pensament occidental del passat segle, s’indaga sobre l’exercici que desenvolupa el filòsof, en el context de l’arquitectura, sobre la representació exacta del món mitjançant l’aplicació d’un mètode de lògica deductiva, amb proposicions degudament ordenades amb les quals estructurar el que per a ell constitueix l’esdeveniment essencial del, en aquest cas, “fet” arquitectònic. Juan Francisco García Nofuentes, Jorge Gabriel Molinero Sánchez, Roser Martínez Ramos e Iruela Drets d'autor (c) 2021 Juan Francisco GARCIA NOFUENTES http://ojs.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/16306 Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100