La barraca valenciana. Història i recuperació d’una arquitectura resilient

Resum

La barraca valenciana constitueix un dels exemples vius d’arquitectura vernacla mediterrània. Al llarg de la història ha format part de la realitat social de l’entorn de la Comunitat Valenciana com a reflex dels seus habitants, dels seus oficis i de la seua forma d’entendre i explotar el territori. Si bé aquesta arquitectura va arribar a la seua màxima extensió al segle XIX, la barraca va començar a substituir-se al llarg del segle XX degut a nombrosos canvis socials i econòmics. En l’actualitat es conserven només un grapat d’exemples, una desaparició que s’explica principalment degut a la pèrdua d’ús. Tot i això, la capacitat resilient de l’arquitectura vernacla bé podria esdevenir una eina fonamental en la seua recuperació, aportant nous usos a la barraca que puguen assegurar la supervivència d’aquest patrimoni arquitectònic que conserva gran part del saber popular constructiu del poble valencià i que representa un exemple per al futur d’una arquitectura sostenible que és fruit del seu entorn i dels recursos existents.