La qüestió de l’interior italià

El territori interior del sud d’Etrúria al llarg de la via Clòdia

Resum

Dins la temàtica del despoblament i la massificació, aquest article proposa una reflexió sobre l’anomenada qüestió de l’interior italià i la seua reactualització. El tema afecta els territoris ara marginats arran del continu procés de despoblament que va començar després de la Segona Guerra Mundial i que s’ha accentuat als darrers anys.  Aquesta qüestió és interessant si es considera que l’interior italià constitueix al voltant del 61% del territori nacional i coincideix amb les abruptes i muntanyoses regions dels Alps o dels Apenins i amb altres de relleu més suau totes elles a la península itàlica caracteritzada fonamentalment per les àrees rurals. Aquests territoris pateixen escassesa d’ocupació i d’ús de la terra, i serveis i infraestructures de comunicació inadequats. Però, precisament aquesta condició crítica ha fet que hui en dia aqueixes àrees mantinguen unes qualitats mediambientals i històric-culturals remarcables que no podem trobar als centres urbans, que poden entendre’s com a valors per a ser recuperats partint de la base d’una possible estratègia de desenvolupament. El debat comença des de la hipòtesi que hi ha una estreta relació entre les carreteres i l’ocupació del territori i considera el territori interior del sud d’Etrúria que hi ha dins del perímetre de les àrees interiors italianes. A continuació es proposa una estratègia per reactivar el paisatge que comença per recuperar la xarxa capil·lar de camins i diminuts que el penetren. Aquesta densa xarxa de sendes, en aquest cas, referides a l’antiga via  Clòdia, pot ser traçada i interpretada hui com una estructura per travessar i actualitzar les regions marginades.